4 junio, 2012

José Manuel López: “A Mataró no s’han cobert les expectatives de canvi que es van prometre fa un any”



La immigració, la seguretat i l’atur, tres problemes que encara preocupen al PP.

Dins d’un marc en què critiquen el govern per no haver cobert les expectatives de “el canvi en positiu”, els populars valoren positivament la seva tasca en el darrer any perquè “no hem traït el nostre votant”. Si el dia 22 afirmaven que serien decisius en la governabilitat de la ciutat, ara, el Partit Popular no firmaria una reedició del pacte, ja no secret, amb CiU: “No compartim la seva estructura de govern i hem perdut un quart de mandat”.

Mataró ara i Mataró fa un any. Què ha canviat?
A nivell polític, jo crec que tenim un Ajuntament que no acaba de rodar, bàsicament perquè el 22 de maig es va produir una dispersió del vot i per primera vegada a la història, el govern no suma. Això hauria d’haver comportat un esforç per part del govern per garantir l’estabilitat de la ciutat guanyant certs suports importants. I més en el moment social i econòmic que tenim. Un govern que no té ni un terç dels suports en el Ple és completament inestable. Però ni han fet aquest esforç ni crec que tinguin ganes de fer-lo.

CiU va prometre un canvi, però governa en minoria. Els ha passat factura?
Les accions d’aquest any han estat decebedores. El problema que hi ha bàsicament és que no s’estan complint unes expectatives que es van dipositar ara fa un any. Es va dir que aquí passarien coses, que hi hauria canvis i que les coses es farien d’una altra manera i el fet de no tenir aquesta estabilitat provoca que no puguin tirar endavant aquest canvi. Han d’anar amb el fre de mà posat. Si s’enemisten amb el PSC o amb la part d’esquerres tenen números de no tirar res endavant. Per tant, la sensació que dóna és que van amb el fre de mà posat per no aixecar polèmiques i per no fer enfadar els altres. Així és molt difícil fer el canvi que reclamaven.

Així, deduïm que és necessari un pacte. Però ja en vau firmar un, i de secret. Si ara es proposés de nou, quines condicions posaríeu?
Jo crec que passat un any és molt difícil que nosaltres firmem un pacte o participem d’un acord. Per diverses raons: una és que ja hem perdut un quart de mandat i l’altra és que l’estructura del govern que s’ha format és una estructura que s’ha fet a ‘imagen y semejanza’ de CiU. Per tant, entrar a governar amb una estructura de govern que no es correspon amb la nostra no té massa sentit.

I en moments puntuals?
Això ja està passant. Nosaltres vam votar el Pla d’Ajust i el vam votar perquè pensàvem que era bo per a la ciutat. La intenció que tenim és votar a favor d’allò que creiem que pot ser positiu per a la ciutat. En aquest sentit no hem tingut problemes i no els tindrem. El que no farem serà trair el nostre electorat i trair el que nosaltres pensem. Nosaltres ens vam presentar igual que es va presentar CiU, per fer un canvi a la ciutat. Si aquest canvi es produeix i el que proposa el govern municipal va en la línia de fer el canvi, tindran el nostre suport.

La solució podria ser una sociovergència?
Pel govern, jo entenc que sí. Seria tenir un govern d’estabilitat. Ara, no la veig possible, malgrat que surt de tant en tant. Penso que és una opció que no és present en l’ànim del govern municipal. Seria la seva perdició. Van arribar a l’alcaldia amb un enfrontament molt clar amb el PSC.

Només queda el pacte de ciutat.
Crec que aquesta seria l’opció a la que s’hauria d’arribar. Entrant o sense entrar al govern, però jo crec que el que sí que hauria de passar és que es produís un pacte de ciutat per dos motius: primer perquè la ciutat el necessita. Crec que no podem estar perdent el temps ni fent-lo perdre a la ciutadania (que és la sensació que tenim en alguns plens). Segon, perquè seria la manera que la ciutat rebés un missatge d’una certa unitat que digués que tots ens posem a tirar del carro. El pacte de ciutat no ha de parlar d’entrar al govern o no. Passa perquè els grans temes es consensuïn, perquè el govern ens convenci a tots que la seva posició és bona per a la ciutat, que no hi ha tacticisme al darrere i que es pot tirar endavant.

Fa cosa d’un mes, els socialistes proposaven un gran pacte social, econòmic i polític. És un bon pas per començar?
Crec que el que van fer els socialistes ho van fer de bona fe, però aquest any hem après que hi ha un excés de pactes, de comissions. El Ple passat va aprovar el Consell Econòmic i Social. Entenc que tot va en la mateixa línia. El que sí que crec és que les polítiques que surtin de l’Ajuntament per la ciutat han de tenir el màxim de recolzament possible. I això és el que no està passant: crec que el govern està tan absolutament desbordat que moltes vegades es perd en les formes.

Més enllà d’això, vosaltres esteu orgullosos del que heu aportat a l’Ajuntament aquest any?
Sempre es poden fer millor les coses i s’han de fer millor. No estem insatisfets. El grup municipal és nou. L’únic que repetia era jo. És cert que en Luis Calzada havia estat regidor, però amb un grup absolutament nou jo crec que al final hem pogut fer i demanar i proposar allò pel que nosaltres ens vam presentar. Durant la campanya vam dir que ens preocupaven tres temes i les circumstàncies ens han donat la raó: immigració, seguretat i atur.Explicava en una entrevista abans de les eleccions que Mataró tenia aquests tres problemes: immigració, seguretat i atur. Detectats els tres problemes, calen solucions.

A la immigració?
Creiem que el que s’ha de fer és regular els deures i drets. Els tenim tots, els immigrants i nosaltres. Allò que se’ns demana als d’aquí, se’ls ha de demanar també als de fora. Hi ha d’haver un canvi de mentalitat. S’ha de deixar d’enfocar la immigració amb una visió paternalista i fer-ho des d’un punt de vista real. Hi ha gent que ha vingut de fora que es comporta, que s’ha integrat i que no suposa cap problema.

I què fem perquè compleixin?
Jo crec que és un problema de seguretat. Se’ls ha de fer complir i ja està. S’ha d’actuar d’una manera molt transparent i molt realista. I tenim molt clar que aquí hi ha una sèrie de valors i una sèrie de normes que s’han de complir. Si els homes i les dones tenim els mateixos drets, tothom que vingui ha de complir amb això. Si els nens i les nenes han d’estar escolaritzats fins els 16 anys, aniran a l’escola fins aquesta edat. Si aquí es diu que a les cinc del matí no es pot fer soroll, no se’n pot fer. És un tema de deures i de drets. Si tu vols tenir drets, has de complir amb una sèrie de deures.

La FAVM ha engegat una campanya antirumors sobre la immigració. 
Hi ha coses de les que es diuen allà que són certes. Amb això no hi ha cap mena de dubte. Els ajuts als comerços són certs, la normativa que permet obrir els festius també. El problema no són els rumors, al final, el problema és la sensació i els inputs que han penetrat en la gent durant molts anys. Durant molt temps, Mataró ha estat una ciutat excepcional quant a les places que es guardaven per NEE. Els NEE al final eren immigrants. A tot arreu hi havia dues places i aquí n’hi havia cinc. I això què ha suposat? Que molts nens no poguessin anar a l’escola que els seus pares volien. Això no és un rumor, és una certesa.

Campanyes com aquesta pretenen desmentir part del vostre discurs?
Jo no m’he sentit al·ludit de cap de les maneres. Som responsables en aquest tema i quan hem dit una cosa l’hem dit perquè teníem l’absoluta certesa que era veritat.

PxC també parla d’immigració.
Crec que és un tema de formes. Tenim molt clar que un no és dolent per ser d’un color diferent o per pensar d’una manera diferent i resar a un Déu diferent. En aquest sentit, el discurs del PP és més seriós, més rigorós i més realista. No tenim cap problema amb els nouvinguts legals i integrats. Hem de vigilar perquè es tendeix a posar tots els immigrants dins el mateix sac.

El Ple del mes d’abril aprovava el quart torn de la policia. El PP porta mesos reclamant aquesta major presència perquè faltava seguretat.
S’ha aprovat el quart torn de la policia, que ja és molt, però no s’acaben d’entomar els problemes, igual que passa amb la immigració. L’estiu passat es van repetir les molèsties referents al Ramadà i caldria molta més transparència amb les dades referents als índexs de delinqüència i als estudis de convivència als barris.

Som la ciutat de més de 50.000 habitants amb la taxa d’atur més alta. Com podem generar ocupació? Com podem fer front a aquestes xifres?
A Mataró li va desaparèixer la indústria tradicional, el tèxtil. I ho va fer en un moment en el qual la construcció estava en el seu màxim. Molta mà d’obra del tèxtil se’n va anar a la construcció. Ara, Mataró no té indústria. Ens ha desaparegut i jo crec que aquesta és la derivada que provoca que nosaltres tinguem aquestes taxes d’atur. L’aposta de Mataró ha de consistir a posar ous en diferents cistells. Hauríem d’intentar posar les condicions perquè si hi ha algú que té la brillant idea de venir a Mataró, pugui instal·lar-s’hi. Hem donat suports a tots els temes que han vingut al Ple i que fan referència al desenvolupament d’algun sector que pugui donar feina, com l’entorn Biada.

I des de dins? TecnoCampus no és una bona fàbrica d’emprenedors?
TecnoCampus n’hi ha 23 a Catalunya. El 22@ de Barcelona n’és un exemple. N’hi ha molts, totes les ciutats grans en tenen i van fer una aposta semblant. El TecnoCampus va arribar a Mataró 15 anys tard. Tenim els polígons buits. El que hem d’intentar és diversificar l’economia i posar les coses fàcils a la gent que tingui idees.

Vau receptar, una vegada, reduir despeses municipals per destinar-les a l’emprenedoria.
Vam presentar una moció en la que proposàvem agafar tot allò que hi ha a Mataró del que podem prescindir. Vam demanar que es deixés de fer el butlletí municipal i que se’n canviés el format. El mateix passa amb els cursos del Tres Roques. Pot l’Ajuntament subvencionar-ne el 60%? Nosaltres entenem que no. Hem d’estar gastant-nos 80.000 euros en mantenir l’Oficina Municipal d’Educació quan la gent pot matricular els seus fills a les escoles? S’ha fet un esforç, però cal anar més enllà. Hem de reduir el deute que tenim que és bestial i que se’ns menja.

Reduir el deute. Què cal fer amb Pumsa?
Aquesta empresa s’ha de limitar a gestionar els seus actius. I res més. Jo no conec cap immobiliària que mantingui la seva activitat de fa quatre anys. I Pumsa ho està fent. Per tant, el que significa és que els ciutadans l’estem mantenint sense que tinguin la mateixa feina, però sí la mateixa despesa. El dubte està en saber si l’Ajuntament faria fallida si Pumsa caigués, cosa que és molt probable. Haurem de ser molt responsables i donar un cop de mà perquè es pugui sanejar l’empresa. Pumsa ha estat, durant molt temps, la mina d’on trèiem els recursos que permetien que el govern anterior guanyés eleccions i aquest no és el paper d’un Ajuntament.

“Entrevista publicada a totmataro.cat el 1 de juny del 2012″

Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!