13 marzo, 2014

Artículo de opinión de José Manuel López, “Quien no hace nunca nada, nunca se equivoca”



Desde enero de 2012 en que tomo posesión el Gobierno de Mariano Rajoy ha realizado una ingente cantidad de Reformas en numerosos sectores. Muchas de ellas forzadas por la crisis pero otras fundamentadas en la indispensable necesidad de modernizar una administración anquilosada y elefantasiaca que se hace fuerte y que se niega a avanzar actuando como si la crisis no fuese con ella.

 

Muchas de estas Reformas han supuesto tomar decisiones impopulares, que ningún gobernante quiere nunca acometer puesto que suponen una pérdida de popularidad y de votos  seguras, también es verdad que sin estas Reformas probablemente ahora mismo estaríamos hablando de un país intervenido con muchos centenares de miles de trabajadores públicos menos y habiendo perdido seguramente muchos más escalones en el Bienestar Social, cabría no perder de vista lo sucedido en Grecia, Portugal o Irlanda.

 

En medio de esta situación llega la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, la LRSAL, sin duda una ley que va a tener una fuerte contestación, nadie quiere perder parcelas de poder y entre ese nadie los Ayuntamientos. Pero una vez más cabría no perder la perspectiva, alguien se puede oponer a limitar los sueldos de los alcaldes para que no se den casos tan llamativos como que algun Edil cobre más que el Presidente del Gobierno? Alguien puede mantener que empresas que llevan años en pérdidas como es el caso de PUMSA  o MataróEnergíaSostenible, no pueden continuar lastrando el futuro de una ciudad como Mataró? Alguien con el sufrimiento que están padeciendo muchísimos mataronins puede ver lógico que se endose a los Ayuntamientos el despliegue de la ley de Dependencia sin dotación económica, o pueden mantenerse unas competencias en Promoción Económica que no han evitado que Mataró sea la ciudad con la Tasa de Paro más alta de Catalunya? De que nos ha servido esa competencia cientos de millones de € después?

 

El “summum” del despropósito es que aquellos que han gobernado durante más tiempo tanto en España como en Catalunya y que no han movido un dedo para dar respuesta a las necesidades de mejor financiación de los municipios o de aclaración de sus competencias ahora se opongan a la LRSAL, por cierto bienvenidos al club de los Constitucionalistas , recurriéndola al Tribunal Constitucional que para eso si que es válido.  Y el remate es que un alcalde como el de Mataró abanderado de esta oposición apruebe sus presuspuestos gracias a esta Ley a la que se opone.

 

Todo ello me recuerda muchísimo el dicho de que “Quien no hace nunca nada, nunca se equivoca”

Artículo de opinión por José Manuel López

Presidente del PP de Mataró

 “Qui no fa res no s’equivoca mai”

Des del gener de 2012 en que va començar a treballar el Govern de Mariano Rajoy ha dut a terme un gran nombre de reformes, moltes d’elles obligat per la crisi i per les exigències europees, però d’altres per la imperiosa necessitat de modernitzar unes administracions anquilosades i que continuaven actuant com si la crisi no fos amb elles.

 

Entomar l’agenda Reformista ha suposat un desgast en popularitat i vots important, però no es podia continuar amb la paràlisi dels anys anteriors, o prenent mesures menys impopulars que encara haguessin engrandit més els problemes, però segurament estaríem parlant d’un País intervingut per la troika amb centenars de milers de treballadors públics menys i perdent encara més Estat del Benestar, cal no perdre de vista el que ha succeït a Grècia, Portugal o Irlanda.

 

Amb aquest context arriba la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals, LRSAL, una llei amb una forta contestació del món municipal, ningú vol perdre parcel·lés de poder i entre aquest ningú hi ha els Ajuntaments. Però un cop més caldria no perdre la perspectiva; algú es pot oposar a posar per fi límits als sous dels Alcaldes i Regidors? I així evitar que hi hagi alcaldes que cobrin com o més que el propi President del Govern. Algú pot defensar que continuïn existint empreses semi-municipals com PUMSA, quan porten anys en pèrdues i són un llast per les pròpies finances municipals? Algú pot entendre que es legisli sobre la Dependència donant totes les responsabilitats als municipis però sense la dotació econòmica necessària per desenvolupar-la?

 

Però amb tot, el cas més flagrant és el de les competències impròpies. A Mataró en tenim algun exemple sagnant, de què ens serveix mantenir l’IES Miquel Biada de titularitat municipal? Quan la competència es autonòmica  i la despesa hauria d’ésser del tot de la Generalitat, o de què ens serveix desenvolupar accions de Promoció Econòmica en les que s’han invertit milions d’euros quan tenim la taxa d’atur més alta de les ciutats grans de Catalunya.

 

El “sumum” dels despropòsits polítics és que aquells que han governat durant dècades, en tot cas més que cap altre partit, tant a España com a Catalunya es queixin, si aquesta llei es tan dolenta, per què ells no han fet res des de la instauració de la democràcia per tal de dotar als ajuntaments d’un marc de competències clar i amb el finançament adequat. Cal un cop més no perdre la perspectiva, España ha tingut governs d’esquerres durant 21 dels últims 35 anys, CiU ha condicionat molts governs de l’Estat i a la Generalitat mai ha governat el Partit Popular, així doncs, i en tot cas ells serien culpables per omissió.

 

I el paroxisme total, és aplicar la llei per aprovar uns pressupostos als que el Ple no ha donat suport acollint-se a una Llei que s’acabava de recórrer al Constitucional, que curiosament, per això si que és útil. Per cert cal dir que la mateixa llei ha servit per que PUMSA deixi de ser una administració paral·lela i ara sigui l’Ajuntament el responsable directe de la mateixa.

 

Tot aquest debat em recorda la dita de que “Qui no fa res no s’equivoca mai”

Article d’opinió de José Manuel López

President del PP de Mataró

Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!