Y MATARÓ, PARA CUANDO?

Aquí os dejamos el enlace del último artículo publicado por nuestro compañero y amigo Cristian Escribano, en el cual nos habla de la poca importancia que tiene nuestra ciudad de Mataró en comparación con las del resto de Catalunya.

http://www.capgros.com/opinio/i-mataro-per-quan_705772_102.html

Molt de soroll… i resultats

A començaments de 2014 semblava que els Ajuntaments havien de tancar portes amb la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local que acabava d’aprovar el Congrés dels Diputats, i amb la resta de Consistoris el de Mataró. Tots els Grups Polítics sense excepció amb i sense representació i també agents socials es tornaven a omplir la boca de paraules altisonants “Recentralització” “Atac al Municipalisme” “Mort dels Ajuntaments” i un llarg etc incloses totes les possibilitats d’oposar-se a aquesta iniciativa del Govern de l’Estat.

Passat un any, ja podem fer un cert balanç del que la nova llei ha significat realment. Del que deien de pèrdua de competències pels Ajuntaments, cap ni una, ni les pròpies, ni les delegades per una altra administració ni les que es consideraven no pròpies ni delegades; i així ho avala un informe signat pels 2 més alts funcionaris municipals que a més ho són de l’Estat, per tant, faltaven a la veritat els que deien que la LRSAL provocaria que serveis fonamentals pels mataronins s’haurien de deixar de donar, els fets els han deixat en evidència.

El que estem veient, i aprovant els Regidors, són mesures d’adaptació a aquesta Llei que fa anys que haurien d’haver estat posades en marxa i que tot sigui dit ens hagueren estalviat molts problemes i mals de caps en forma de deute. Ja fa mesos que aprovem l’adaptació dels Consorcis a la LRSAL en el sentit de que no puguin esdevenir “chiringuitos” amb portes giratòries per col·locar als companys de partit que no poden ser funcionaris, volem recordar aquí el fracàs que va suposar el desplegament de la TDT al Maresme amb un Consorci pel Nord de la comarca que va suposar una pèrdua de diners i temps important.

Acabem d’aprovar que PUMSA sigui depenent directament de l’Ajuntament, si fins ara l’empresa d’urbanisme pública municipal, anava al seu aire deixant el deute i el llast que ha deixat, ara s’augmentarà el control municipal sobre la mateixa i el seu deute comportarà per l’Ajuntament, amb el que les alegries pressupostàries ja no podran ser mai les mateixes, ja que s’augmenta el control sobre els organismes creats en paral·lel a l’administració per dissimular endeutament.

En definitiva, aquestes mesures, poden agradar o no, suposo que a aquells que no simpatitzen amb el Partit Popular, no els agradaren gens, però el que ningú no podrà negar és que calia posar ordre, i Mataró amb el deute municipal existent i el llast que aquest suposa per tal de tirar polítiques en favor de les persones i de la millora de l’economia a la ciutat, és un bon exemple de la necessitat d’aquest ordre.

L’Orgull a Mataró

El passat 28 de juny, com cada any, es va celebrar el dia del orgull gai, per aquelles dades de reivindicació dels drets del gais i lesbianes, en Paco, va tenir una gran idea, que Mataró, la seva ciutat, donés un pas endavant en la normalització d’aquest col·lectiu, i que la platja de Sant Simó, zona tradicional de nudistes i gais, es declarés de manera oficial platja nudista i gai, ho va comentar a Luis Calzada, un dels regidors del PP a l’Ajuntament, i els dos el varen donar forma, i van pensar dissenyar una proposta per portar-la al ple on Mataró es declarés ciutat “Gay Friendly”.

A mi m’ho vam comentar en un sopar, i em va semblar una idea extraordinària per diferents motius, ajudaria a modernitzar la imatge turística de la ciutat, a normalitzar una realitat present amb el col lectiu gai i, perquè no dir ho, a donar a conèixer el perfil obert i modern de la gent del PP de Mataró, recordo que, al final de la conversa, jo vaig comentar que em semblava que el dia de l’orgull per sort, ja no era necessari, i que aquest drets pels gais i lesbianes, estaven guanyats i les seves reivindicacions per fi superades, molts estaven d’acord, en Paco no, avui se que ell tenia raó.

La proposta es va aprovar a la reunió amb el lideratge convençut de Jose Manuel Lopez, líder del PP a Mataró, i quan els medis es varen fer reso de la noticia, va començar el soroll mut de la intolerància.

Recels, trucades, pressions, reaccions desfasades, sembla que molta gent no comprenia, gent de “dintre i de fora”, com nosaltres podíem fer aquesta proposta, una proposta, segons ells, destinada a un públic que no era el habitual del PP, els descol•locava tan acostumats ells, a gaudir d’un segment, d’un tros del pastis, d’un percentatge electoral que pugui garantir la seva continuïtat.

Varem aguantar les pressions, però no la ultima, la que amenaçava en dibuixar la iniciativa, com una manera que teníem d’aïllar nudistes i els gais en un racó de la costa, i amb la por que es mal interpretes la proposta, i que la imatge de la ciutat surtis malmesa, hem decidit retirar-la.
Alguns han guanyat aquesta batalla, però una cosa a quedat ben palesa, un aire fresc es respira al grup de persones que formen el PP de Mataró, del que avui estic especialment orgullós, també de gent del partit que ens ha donat el suport, i sobretot orgullós d’en Paco, de la seva idea, i de la seva lluita per la defensa dels drets d’una minoria, encara per guanyar.

.

Álvaro Ruiz

Secretari de Comunicació PP Mataró

Artículo de opinión de José Manuel López, “Quien no hace nunca nada, nunca se equivoca”

Desde enero de 2012 en que tomo posesión el Gobierno de Mariano Rajoy ha realizado una ingente cantidad de Reformas en numerosos sectores. Muchas de ellas forzadas por la crisis pero otras fundamentadas en la indispensable necesidad de modernizar una administración anquilosada y elefantasiaca que se hace fuerte y que se niega a avanzar actuando como si la crisis no fuese con ella.

 

Muchas de estas Reformas han supuesto tomar decisiones impopulares, que ningún gobernante quiere nunca acometer puesto que suponen una pérdida de popularidad y de votos  seguras, también es verdad que sin estas Reformas probablemente ahora mismo estaríamos hablando de un país intervenido con muchos centenares de miles de trabajadores públicos menos y habiendo perdido seguramente muchos más escalones en el Bienestar Social, cabría no perder de vista lo sucedido en Grecia, Portugal o Irlanda.

 

En medio de esta situación llega la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, la LRSAL, sin duda una ley que va a tener una fuerte contestación, nadie quiere perder parcelas de poder y entre ese nadie los Ayuntamientos. Pero una vez más cabría no perder la perspectiva, alguien se puede oponer a limitar los sueldos de los alcaldes para que no se den casos tan llamativos como que algun Edil cobre más que el Presidente del Gobierno? Alguien puede mantener que empresas que llevan años en pérdidas como es el caso de PUMSA  o MataróEnergíaSostenible, no pueden continuar lastrando el futuro de una ciudad como Mataró? Alguien con el sufrimiento que están padeciendo muchísimos mataronins puede ver lógico que se endose a los Ayuntamientos el despliegue de la ley de Dependencia sin dotación económica, o pueden mantenerse unas competencias en Promoción Económica que no han evitado que Mataró sea la ciudad con la Tasa de Paro más alta de Catalunya? De que nos ha servido esa competencia cientos de millones de € después?

 

El “summum” del despropósito es que aquellos que han gobernado durante más tiempo tanto en España como en Catalunya y que no han movido un dedo para dar respuesta a las necesidades de mejor financiación de los municipios o de aclaración de sus competencias ahora se opongan a la LRSAL, por cierto bienvenidos al club de los Constitucionalistas , recurriéndola al Tribunal Constitucional que para eso si que es válido.  Y el remate es que un alcalde como el de Mataró abanderado de esta oposición apruebe sus presuspuestos gracias a esta Ley a la que se opone.

 

Todo ello me recuerda muchísimo el dicho de que “Quien no hace nunca nada, nunca se equivoca”

Artículo de opinión por José Manuel López

Presidente del PP de Mataró

 “Qui no fa res no s’equivoca mai”

Des del gener de 2012 en que va començar a treballar el Govern de Mariano Rajoy ha dut a terme un gran nombre de reformes, moltes d’elles obligat per la crisi i per les exigències europees, però d’altres per la imperiosa necessitat de modernitzar unes administracions anquilosades i que continuaven actuant com si la crisi no fos amb elles.

 

Entomar l’agenda Reformista ha suposat un desgast en popularitat i vots important, però no es podia continuar amb la paràlisi dels anys anteriors, o prenent mesures menys impopulars que encara haguessin engrandit més els problemes, però segurament estaríem parlant d’un País intervingut per la troika amb centenars de milers de treballadors públics menys i perdent encara més Estat del Benestar, cal no perdre de vista el que ha succeït a Grècia, Portugal o Irlanda.

 

Amb aquest context arriba la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals, LRSAL, una llei amb una forta contestació del món municipal, ningú vol perdre parcel·lés de poder i entre aquest ningú hi ha els Ajuntaments. Però un cop més caldria no perdre la perspectiva; algú es pot oposar a posar per fi límits als sous dels Alcaldes i Regidors? I així evitar que hi hagi alcaldes que cobrin com o més que el propi President del Govern. Algú pot defensar que continuïn existint empreses semi-municipals com PUMSA, quan porten anys en pèrdues i són un llast per les pròpies finances municipals? Algú pot entendre que es legisli sobre la Dependència donant totes les responsabilitats als municipis però sense la dotació econòmica necessària per desenvolupar-la?

 

Però amb tot, el cas més flagrant és el de les competències impròpies. A Mataró en tenim algun exemple sagnant, de què ens serveix mantenir l’IES Miquel Biada de titularitat municipal? Quan la competència es autonòmica  i la despesa hauria d’ésser del tot de la Generalitat, o de què ens serveix desenvolupar accions de Promoció Econòmica en les que s’han invertit milions d’euros quan tenim la taxa d’atur més alta de les ciutats grans de Catalunya.

 

El “sumum” dels despropòsits polítics és que aquells que han governat durant dècades, en tot cas més que cap altre partit, tant a España com a Catalunya es queixin, si aquesta llei es tan dolenta, per què ells no han fet res des de la instauració de la democràcia per tal de dotar als ajuntaments d’un marc de competències clar i amb el finançament adequat. Cal un cop més no perdre la perspectiva, España ha tingut governs d’esquerres durant 21 dels últims 35 anys, CiU ha condicionat molts governs de l’Estat i a la Generalitat mai ha governat el Partit Popular, així doncs, i en tot cas ells serien culpables per omissió.

 

I el paroxisme total, és aplicar la llei per aprovar uns pressupostos als que el Ple no ha donat suport acollint-se a una Llei que s’acabava de recórrer al Constitucional, que curiosament, per això si que és útil. Per cert cal dir que la mateixa llei ha servit per que PUMSA deixi de ser una administració paral·lela i ara sigui l’Ajuntament el responsable directe de la mateixa.

 

Tot aquest debat em recorda la dita de que “Qui no fa res no s’equivoca mai”

Article d’opinió de José Manuel López

President del PP de Mataró

La feina del govern a la ciutat

Ja està, ja han passat vacances, Les Santes, L’11 de setembre i per últim el 12 d’Octubre, ja s’ha acabat l’estiu i els dies clau plens de polèmica política sobre si independència si o no, aquest debat centrarà, per desgracia, la agenda del Parlament de Catalunya, aquest es el teló, la cortina perfecte on amagar la falta de gestió del Govern de CIU a la Generalitat però, no serveix per els municipis.

Els municipis treballen en un altre àmbit, i tenen altres competències, potser els referèndums, la cadenes humanes, els debats contra el govern de central, l’estelada i la crispació dialèctica es l’eina legitima perfecte pel Govern del president Mas i, segurament, molts alcaldes de CIU els hi agradaria fer servir el mateix instrument de distracció, està enmig del debat que tot ho engoleix, però no pot ser, els alcaldes no poden.

El temps va passant de les darreres eleccions municipals, i el ciutadà té la impressió que el Govern de CIU a l’Ajuntament, no ha fet gaire cosa, es un govern dèbil i en minoria, es cert, era de esperar doncs, que la brutalitat amb que la crisi va actuar amb els comptes públics, el nou Govern no ho tindria fàcil, això també es cert.

Però un alcalde no es necessita tan sols per signar documents o portar el debat dels plens, no només per assistir a actes o festes de barri, la feina d’un alcalde no es tan sols que els fanals s’encenguin cada dia, per això no es mobilitza la democràcia, podria encarregar-se qualsevol gestor o tèctic amb la experiència o formació adequades.

Un Alcalde, senyor Mora, a part de decidir quins dies festius obre el comerç, ha de revitalitzar-lo, crear les iniciatives necessàries per atraure consumidors i millorar les condicions de treball dels comerciants. Un govern ha de tenir la imaginació i el valor de generar idees que ajudin les empreses i pugui atraure inversions, pensar com aprofitar els edificis públics ara buits, els solars abandonats per la crisi, un govern ha de transformar la ciutat, fer la mes sostenible, mes atractiva, fer-la millor.

No per tot això es necessiten diners, es poden fer moltes coses sense pressupost, però això ho saben fer el bons, continuem sense alcalde a Mataró.

Per Álvaro Ruiz

Secretari de comunicació del PPC de Mataró

El cas Tecnocampus

El passat 1 de juliol, els regidors del Partit Popular van posar en coneixement de l’oficina antifrau, les irregularitats trobades en el contracte del restaurant del Tecnocampus. Irregularitats que portaran a l’ajuntament, o sigui, als ciutadans a pagar casi 600.000 euros per amortitzacions no cobertes a l’empresa de restauració, que ha decidit marxar i rescindir el contracte.

En un contracte hi cap quasi tot, i podríem entendre aquest pagament com a concepte de traspàs, per exemple, per les millores i condicionaments del local que va realitzar l’empresa de serveis de restauració. Però el que crida l’atenció és que aquesta condició no hi estigués al plec de condicions al concurs, la inclusió posterior al contracte, o el desconeixement d’aquesta clàusula, per exemple.

L’empresa reclama aquets 543.000 euros com a quantitat no amortitzada de la inversió inicial que va haver de realitzar. Sorprèn per tant, també, la licitació del concurs. L’empresa guanyadora no semblava amb les garanties de solvència i compromís suficients per afrontar els anys necessaris d’amortització. També, resulta sorprenent la inclusió d’aquesta clàusula sense condicionants, en les circumstancies econòmiques que vivim en els últims anys es devia de preveure aquesta possibilitat.

Si el concurs es va adjudicar de forma errònia, si l’empresa que va guanyar el concurs va obtenir un tracte de favor o la clàusula que indemnitza a l’empresa està mal plantejada, per tot això n’hi havia una responsable, l’antiga responsable del PSC al Tecnocampus, la que ara es diputada Alicia Romero.

Als països anglosaxons s’anomena accountability la capacitat de explicar comptes, d’establir responsabilitats i aplicar les oportunes sancions.

Potser la senyora diputada Alicia Romero tindria que donar més explicacions, i potser també, si aquestes no són consistents, acceptar les seves responsabilitats i dimitir. Ja se que és difícil sortir al mercat laboral als nostres temps, però ajudaria, segurament, a la reconciliació entre política i societat.

Per Álvaro Ruiz 

Secretari de Comunicació del PPC de Mataró

Aliments transgènics?

La nostra Regidora, Berta Azpericueta llicenciada en Ciencies Químiques, participa en un debat sobre els aliments transgènics.

Desobediència Civil a Mataró 13 de Juny de 2012

Al segle XIX Thoreau va escriure per primera vegada sobre la desobediència civil, allò que anys després Hugo Adam Bedau va definir com “Un acte il·legal, públic no violent i conscient que realitza un o més ciutadans amb la intenció de frustrar lleis, decisions de governs o protestar per alguns d’aquests”.

Molta gent al llarg de la història ha fet servir la desobediència de forma pacífica contra injustícies creades pel govern, o reclamar canvis que creien socialment imprescindibles, podríem dir molts noms, Gandhi o Luther King són alguns, però hi ha molts més, molts noms anònims que podrien ampliar la llista.

El passat dimecres 13 de juny en reunió extraordinària, el ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar el pla d’ajust que li permetrà acollir-se a les ajudes del govern de l’Estat per poder finançar el pagament de factures pendents a proveïdors, en total 5.6 milions, algunes amb data del 2008. El govern de CIU va intentar acollir-se a aquestes ajudes del Decret de Proveïdors al mes de març però no va aconseguir aprovar al ple els, segons sembla, desmesurats 12 milions que el Govern de l’alcalde Mora, deia, necessitava. Un crèdit amb un interès del 5 % aproximadament que haurà de retornar a l’Estat en deu anys, i aquest deute sí el pagarà l’Ajuntament, d’això estem ben segurs.

No sembla tan fàcil deixar de pagar a l’Administració de l’Estat, a la què hauràs de tornar a demanar ajuda més aviat que tard, que a una mitjana empresa, una pime o un autònom de la comarca, fonamentalment per una qüestió de temps. L’Estat sempre hi serà per reclamar el deute mentre que, segurament, més d’una pime a la què el nostre Ajuntament acostuma a pagar a 5 mesos, ja haurà desaparegut des de 2008 per culpa d’aquesta terrible crisi.

I tinc vàries preguntes. Com es sentia un treballador autònom de Mataró o propietari d’una pime quan, desprès d’haver fet un treball per al nostre Ajuntament aquest no el pagava? Què experimentava quan veia com aquest deute complicava molt la continuïtat dels seus treballadors? Quina sensació tenia quan a sobre rebia notificacions exigint impostos i taxes del mateix que havia frustrat el seu somni?

I com han tingut els nostres governs, l’anterior de PSC i aquest de CIU la poca vergonya de no ser més comprensius i flexibles? Té autoritat moral el Govern local per exigir complir amb el pagament de 500 euros, per exemple, quan ells no en paguen 5 milions? Està legitimada la desobediència civil d’aquest ciutadà davant d’aquesta injustícia? No es això precisament el liberalisme?

Per Álvaro Ruiz 

Secretari de Comunicació del PPC de Mataró